Agraïm a Javier de Castro aquesta crítica del festival que organitzem amb molta il·lusió!
Que a més, sigui tant ben rebut per part de tothom, ens reconforta i anima a continuar!
Obrigadoooooooo

Us donem les gràcies a tots i totes les que heu participat d’alguna manera en la IV edició. També a tot el públic sense el qual hagués estat impossible.
Us deixem amb aquesta, i en properes entrades, amb una crònica del que ha estat la IV edició…
En aquest post, mostrem alguns dels escrits de Lele Sorribas, col·laboradora del Festival InterFado des de la segona edició, que ens ha regalat, a través dels seus articles, el seu treball com a periodista i comunicadora. Us deixem amb quatre aportacions que fan una foto prou ampla del que ha estat aquest InterFado 2015.
Loic Cordeone Trio. Fado Manouche
Exposició -Nenhures- Lele Sorribas
Iria Estévez-Veu
Gonzo Piña- Guitarra
Paco Dicenta- Baix elèctric i efectes.
Isaac Garabatos- Viola Caipira
Més informació:
Per escoltar i gaudir:
Carollina Blàvia: Veu.
Pancho Marrodán: Piano.
Mariona Montagut: Violí.
Més informació:
https://www.facebook.com/pages/Carolina-Bl%C3%A0via/148250438620296?ref=hl
https://www.facebook.com/UniverFado?fref=ts
Per escoltar i gaudir:
https://www.youtube.com/watch?v=JsXJ-KFksPo
Dijous 15 d’octubre tindrà lloc a les 19:30h a l’Espai Orfeó la projecció de la pel·lícula Fados de Carlos Saura.
Juan Ferrer, director de cinema del diari Segre i també director de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida ens acompanyarà per presentar la pel·lícula i fer, si volem, una mica de debat al finalitzar.
Ahir, dimarts 13 d’octubre vam presentar la IV edició del Festival InterFado als mitjans de comunicació.
També va ser el dia de presentació de l’exposició “Nenhures” de Lele Sorribas. Periodista i fotógrafa, col·laboradora de InterFado.
Agraïm als mitjans de comunicació el seu interès i difusió d’aquesta proposta cultural!
Lele Sorribas presenta del 7 al 18 d’Octubre la exposició “Nenhures“. Al Cafè del Teatre. En horari de l’espai excepte visites de grup concertades.
Hi ha llocs en què no reparem, són enlloc, que en portuguès es diu nenhures. Aquests llocs ens retornen imatges que parlen del buit, objectes inerts i sense vida. L’absència d’acció per la qual es caracteritzen funciona com a detonant de la inspiració i la malenconia. El temps congelat albira que un moment que forma part d’aquest “enlloc” està carregat d’albes, capvespres, vespres, converses d’altres indrets. Com el fado, que en els seus versos amaga una línia de vida encara que no canti a res concret, a allò que no es deixa veure i tan sols es sent.
En mirar detingudament aquests espais d’absència, aquests “nenhures”, Fado i lloc es troben i marquen un punt d’inflexió tant física com emocionalment. Nenhures (‘Enlloc’), de Lele Sorribas, utilitza el llenguatge universal de les emocions i la fotografia com a via de comunicació.